Leon Walras, economista que dóna nom al nostre blog, va viure entre 1834 i 1910. D’origen francès, als seus gens ja estava escrit que arribaria lluny en el terreny de l’economia (era fill de l’economista Auguste Walras). El seu prestigi a nivell internacional es deu als seus mèrits com a fundador de l’economia matemàtica, entre els quals destaquen, per una banda, la creació del concepte de la utilitat marginal, que va desencadenar el marginalisme com a corrent d’anàlisi econòmic i per l’altre, la teoria de l’equilibri econòmic general. Mitjançant aquesta teoria, Walras va ser el primer en establir un marc general per estudiar les relacions entre els diversos mercats basant-se en un supòsit de competència perfecta, molt útil si tenim en compte que, segons l’autor, les corbes d’oferta i demanda d’un mercat depenen també dels preus que s’estableixen en altres mercats.
Home multidisciplinar de formació, es va instruir en els àmbits de l’art, la crítica literària i la filosofia, passant per les matemàtiques fins a la ciències socials i l’economia.Tot aquest coneixement li va valer per ocupar la càtedra d’Economia política a la Universitat de Lausanne durant més de dues dècades (del 1870 fins al 1892). Tot i que els francesos no van saber valorar la seva obra fins passats 25 anys de la seva publicació, el seu impacte en la evolució de la economia neoclàssica va ser enorme, ja que ningú fins aleshores havia desenvolupat un model teòric i un mètode analític tan rigorós i versàtil.
Pel que fa a l’àmbit polític, Leon Walras es definia a ell mateix com socialista científic, el que avui en dia es podria etiquetar com a liberalisme social. Una combinació entre una concepció d’idees liberals (enteses com en els seus inicis) i la doctrina de la intervenció estatal en terreny social. Així mateix, proposava mesures tals com la nacionalització dels monopolis naturals ol’estabilització dels preus per part de l’autoritat monetària. En aquest sentit, sempre va diferenciar clarament entre la seva teoria i els seus principis. Des de la seva perspectiva, l’anàlisi econòmic no tenia ni podia tenir cap vincle amb les mesures de política econòmica.
Així doncs, la seva gran contribució a la història econòmica rau en l’impacte i la continuïtat que van tenir alguns dels conceptes que va desenvolupar. Per exemple, la utilitat marginal, va desembocar en la revolució marginalista de finals del s.XIX i segueix sent molt rellevant avui en dia. Tal cosa no va passar inadvertida per Schumpeter, que va considerar Leon Walras un dels economistes més destacats per la seva obra Historia de l’anàlisi econòmic al 1954.
Maria Aurell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada